Córrer a cegues no és el mateix que tancar els ulls i córrer

Davant la creixent complexitat del món i la dificultat de definir escenaris i preveure canvis, la gestió estratègica és complicada i es veu obligada a evolucionar.

Els vells paradigmes del primer món industrial ja no serveixen perquè la disrupció està al tombar la cantonada, sigui quin sigui el nostre sector.

Un/a pot tenir la sensació de córrer a cegues sobre un tauler de joc que muta a velocitat de vertigen sense previ avís. I, en molts casos, així és. Siguem-ne conscients!

Per això, i encara que soni paradoxal, creiem que és el moment de tancar els ulls i córrer.

Quan tanquem els ulls realitzem un procés d’introspecció que ens condueix a un major autoconeixement. Connectem amb les nostres fortaleses, ens concentrem en els nostres objectius i canalitzem tota la nostra energia cap a ells. A més, aguditzem la resta de sentits a l’aïllar-nos d’una infoxicació visual que, en moments de caos, no ens aporta cap informació fiable.

És temps d’insights intuïtius llegits entre línies a tota velocitat, d’assaig i “fast fail”, d’aprenentatge i ràpida reacció.

Per molt que ens pugui pesar als històrics analistes de mercat, l’ahir ja no és una pista fiable de el demà. Ho són més les nostres capacitats, que sí que són objectivament quantificables i estables en el temps. Concentrem-nos-hi per pivotar-hi àgilment i amb garanties el nostre model de negoci en funció de les fascinants realitats a què ens veiem exposats/es.